Entrevista a Àngels Navarro, autora dels quaderns de vacances basats en la neuroeducació

La infància és el període en el qual es desenvolupen les funcions cerebrals bàsiques i, precisament per això, la família ha de disposar d’eines pràctiques per a l’acompanyament en aquests processos. Àngels Navarro, una de les especialistes més reconegudes en jocs i entrenament mental del nostre país, ens proposa dues col·leccions de quaderns de vacances perquè els nens i les nenes de puguin treballar aquestes habilitats.

NOVETAT. Col·lecció ULL VIU!,
per a nens i nenes de dos a quatre anys.

Quatre quaderns de vacances emmarcats en els centres d’interès més propers als nens i les nenes de dos a quatre anys: la casa, l’escola, la ciutat i el camp. Al final, els quaderns contenen dues pàgines de papers per retallar i quatre pàgines d’adhesius per desenvolupar la motricitat fina. Els quaderns desenvolupen destreses agrupades en les etiquetes de «Pensem», «Fem traços», «Enganxem»,«Comptem» i «Creem».

LLESTOS PER APRENDRE?
LA NEUROEDUCACIÓ EN JOC,
per a nens i nenes de quatre a set anys.

Basats en les investigacions més recents sobre la neuroeducació, aquests quaderns de vacances ajudaran els nens i les nenes a millorar el seu aprenentatge, a consolidar els coneixements bàsics de llengua i matemàtiques i a aprendre a aprendre. Llestos per aprendre? combinen activitats lúdiques que reforcen la motivació, juntament amb l’adquisició de les habilitats necessàries per al seu bon ritme escolar. Dona’ls confiança, acompanya’ls i anima’ls a superar-se!

A continuació, reproduïm l’entrevista a l’autora, publicada a la revista Taλκ (www.talcmag.gr) amb motiu de la publicació en grec de la col·lecció Llestos per aprendre?, a càrrec de Metaichmio Publications.

Primera pregunta per al nostre públic grec: qui és Àngels Navarro i què et va fer decidir a escriure per a nens?

Àngels Navarro és una psicòloga infantil, especialitzada en desenvolupament cognitiu, que ha treballat molts anys amb nens i nenes, especialment amb criatures amb síndrome de Down, autistes, afectats de paràlisi cerebral, etcètera, i que un dia, mig de broma, va publicar un llibre. Aquest llibre va tenir molt bona acollida i va ser un èxit de vendes, i arran d’això ja no he deixat d’escriure mai més. En aquests moments, entre quaderns i llibres, ja he publicat més de 240 títols i alguns s’han traduït fins a 26 idiomes. Aquesta soc jo! M’he fet gran, tant físicament com professionalment, envoltada de nens i nenes, de qui he après moltes coses, i sento una gran passió per comunicar tots els coneixements que pugui tenir.

Per què escrius el tipus de llibres que escrius? 

Pràcticament ho he respost en la pregunta anterior. El motiu és la meva passió pels nens i pel seu desenvolupament psicològic i cognitiu. També per la necessitat d’inculcar a la societat que no només s’ha de tenir cura del cos, sinó que, si volem tenir una vida mentalment sana, també s’ha de tenir cura del cervell i de la ment.

Centrem-nos ara en la sèrie de llibres sobre neurociència per a nens Llestos per aprendre?, publicada a Grècia per Metaichmio Publications. Ens pots explicar com se’t va acudir aquesta idea i com hi has treballat?

Malgrat que sovint es relega a l’escola la formació i el desenvolupament dels fills, m’agrada pensar que l’impacte que té la família en el seu desenvolupament cognitiu, en el seu comportament i en l’aprenentatge de les habilitats per a la vida és molt, molt important. Els quaderns de vacances de la sèrie Llestos per aprendre? són un recurs per ajudar les famílies en aquestes tasques.

Quant temps dediques a la recerca en comparació amb el que dediques a l’escriptura? I què és el més important que has après fent recerca? 

Malauradament, tota la meva activitat professional se centra en l’escriptura i en el dia a dia amb els meus pacients. Mai no he tingut la possibilitat de fer recerca, però tampoc mai no he deixat de formar-me i d’estar al dia de les investigacions més capdavanteres.

Com vas treballar amb María Reyes Guijarro per il·lustrar la sèrie?

Amb María Reyes Guijarro vaig treballar com ho faig sempre. Creo les activitats, i hi afegeixo indicacions molt clares, esbossos i exemples, per tal que l’il·lustrador o la il·lustradora pugui portar a terme la seva feina creativa, però adaptada totalment a l’activitat i al que m’agrada. Necessito sentir-me meu el llibre. Al llarg de tants anys, he creat un estil personal. Penso que la presentació d’una obra és molt important: si resulta atractiva a la vista, la motivació per la resolució de les activitats és màxima. Amb els meus llibres i quaderns de vacances sempre pretenc que els lectors s’ho passin bé mentre desenvolupen les seves capacitats cognitives i la seva creativitat, i també procuro que interactuïn amb els adults. M’encanta fer llibres familiars.

De quina manera la neurociència pot ajudar els nens, i també els adults, a aprendre més i millor?

La neurociència educativa o neuroeducació ens ajuda a saber com funciona el cervell i com intervenen els processos neurobiològics en l’aprenentatge, amb el propòsit d’afavorir que aquest aprenentatge sigui més eficaç. La neurodidàctica agafa tot aquest coneixement i l’aplica directament a l’aula. La memòria, la creativitat i les emocions són bàsiques per a l’aprenentatge.

Poden les escoles estar al cas de totes les noves informacions sobre l’aprenentatge o és molt difícil, o fins i tot impossible, canviar radicalment la forma «oficial» d’ensenyar i desenvolupar la ment?

És veritat que representa molt esforç i molta feina, i que cada cop s’exigeix més a l’escola, però tenim els coneixements necessaris per aconseguir que l’aprenentatge sigui més útil, més creatiu, més ràpid, més intens i més amè, i cal adaptar els mètodes i els currículums per aconseguir uns resultats millors per part dels nostres alumnes. Ells són el futur, i el futur demana persones preparades i flexibles, perquè siguin capaces d’adaptar-se al desenvolupament frenètic del coneixement.

També treballes amb jocs d’enginy. Ens en pots explicar la importància? 

Els jocs d’enginy tenen una versió més lúdica, més d’entreteniment, però hem de tenir present que el joc és l’activitat principal dels infants. Els nens no distingeixen entre treballar, jugar i aprendre.

Quina zona del cervell et resulta més interessant?

El cervell és un tot i, per tant, s’ha de tractar com un tot, però en el lòbul frontal és on resideixen les funcions executives, que és tot allò que ens fa humans. Les habilitats que ens permeten l’anticipació, l’organització, l’establiment d’objectius, la presa de decisions, la planificació…

Què t’agradaria preguntar als pares grecs sobre la manera com eduquen els seus fills en l’actualitat, encara que la idea sigui esbojarrada…?

M’agradaria preguntar-los si s’ho passen bé amb els seus fills, si juguen junts, si es diverteixen plegats, si comparteixen experiències. El fet de jugar és innat en la infància, de manera que només cal aprofitar el joc i les seves immenses possibilitats per ajudar els fills a aconseguir aprenentatges estimulants i significatius.

Finalment, quin et sembla que serà el futur de les investigacions sobre l’aprenentatge en l’era digital i el de la neurociència de l’aprenentatge?

Penso que el futur és esperançador. En aquest moment, hi ha investigacions molt importants sobre el cervell en què participen equips internacionals i multidisciplinaris de científics, que marcaran el futur de la neurociència,  la medicina i la informàtica.

Aquí pots veure tots els quaderns de vacances que oferim a Combel Editorial.